El Poble Espanyol

El Poble Espanyol va ser construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona com el pavelló dedicat a l’art. És un dels pocs monuments que va pertànyer a una Exposició Internacional que encara es poden visitar.

Va ser concebut des d’un primer moment com un veritable “poble” enmig d’una ciutat amb una superfície de 49.000 m2. L’objectiu era donar una idea del que podria ser un “model ideal” de poble ibèric que contingués en sí mateix les principals característiques que tot poble peninsular. Per aquest motiu es van reproduir a escala 117 edificis, carrers i places. La selecció de peces es realitzà tenint en compte criteris d’encaix estètic que permetessin una composició global i harmònica d’acord amb el projecte de “poble” que s’havia concebut.

La idea fou impulsada per l’arquitecte Puig i Cadafalch i, després concebut com una unitat de conjunt pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós amb la participació del crític d’art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués.

La seva construcció es va realitzar en tretze mesos i, curiosament, l’obra tenia una data de caducitat ja que havia de durar el mateix que l’Exposició Universal, o sigui, sis mesos. El seu èxit urbanístic, però, ha permès que el Poble hagi estat viu fins els nostres dies.